L'osteoartritis és una de les malalties musculoesquelètiques de caràcter crònic més comunes i és causa de coixesa i discapacitat en gossos (Colitti et al., 2012).

Es tracta d'una malaltia complexa i multifactorial que involucra interaccions entre l'estructura de la pell, el sistema immune i les influències ambientals (Bensignor, Morgan, and Nuttall 2008). D'una banda, els animals pateixen una predisposició hereditària a desenvolupar reaccions d'hipersensibilitat immediata, mediada per anticossos IgE contra al·lèrgens ambientals (Olivry and Hill 2001)(Fidalgo Álvarez et al. 2007). D'altra banda, els animals pateixen una alteració de la funció aïllant de l'epidermis, d'origen genètic o adquirit, basada en la mutació d'una proteïna, la filagrina, un dels components essencials que constitueix la barrera epidèrmica i canvis en l'organització dels lípids de l'estrat córni (Carlott 2005). La disfunció de la barrera cutània seria la responsable d'un increment en la penetració d'al·lèrgens via percutània i també d'un increment en la pèrdua d'aigua transepidèrmica. 

Revisa la nostra guia sobre Malalties més comunes en gossos.

El quadre clínic observat és conseqüència d'una reacció d'hipersensibilitat de tipus I en la qual en la primera fase té lloc la formació d'immunoglobulines IgE a al·lèrgens específics i la sensibilització de mastòcits, de tal manera que en el segon contacte amb els al·lèrgens i en els successius, les cèl·lules sensibilitzades desgranulen substàncies vasoactives com la histamina, les prostaglandines i els leucotriens que desencadenen un procés inflamatori pruriginós (Brazís et al. 1998).

El més característic és l'eritema a l'àrea facial (morro, regió periocular, pavelló auricular i canal auditiu extern), zona distal de les potes anteriors i posteriors (zones de flexió de les extremitats i espais interdigitales), àrees inguinals, axil·lars, perianals i abdominals, generalment sense cap altre tipus de lesions (Fidalgo Álvarez et al. 2007). 

Les infeccions secundàries (bacterianes o per Malassezia) i el ratllat tenen un paper fonamental, ja que ajuden a mantenir activa la resposta inflamatoria. La cronificació del pruïja acaba causant liquenificació, hiperpigmentació i hipotricosi a les zones més afectades (Hand et al. 2010). Descobreix el nostre post sobre Suplements i vitamines per a gossos.

Figura 1. Fisiopatologia de la dermatitis atòpica.

El nutracèutic Dermakun de la línia Skin Recovery tracta la dermatitis atòpica, redueix la picor associat i contraresta els seus efectes secundaris mitjançant la millora de la funció de la barrera cutània, la disminució de la resposta inflamatoria al·lèrgica i el suport de la cicatrització cutània.

REFERÈNCIES

Bensignor, E.;, Morgan D.M.; Nuttall, T., 2008. Efficàcia d'una dieta enriquida amb àcids grassos essencials en la gestió de la dermatitis atòpica canina: un estudi aleatoritzat, simple cec, creuat.Veterinary Dermatology, 19, 156–162.

Brazís, P.; Queralt, M.; De Mora, F.; Ferrer, Ll.; Puigdemont, A., 1998. Estudi comparatiu de l'alliberament d'histamina de mastòcits de la pell dispersos de gossos atòpics, sensibles a ascaris i sans.Veterinary Immunology and Immunopathology, 66, 43–51.

Carlott, D.N., 2005. Dermatitis atòpica canina: Nous conceptes.Clínica Veterinaria de Pequeños Animales, 25, 43–47.

Fidalgo Álvarez, L.E.; Rejas López, J.; Ruiz de Gopegui Fernández, R.; Ramos Antón, J.J., 2007.Patología médica veterinaria (Universidad de León, Ed.) 1st edn.

Hand, M.; Thatcher, C.; Remillard, R.; Roudebush, P.; Novotny, B., 2010:Small animal clinical nutrition. (Mark Morris Institute, Ed.) 5th edn.

Olivry, T.; Hill, P.B., 2001. El grup de treball ACVD sobre dermatitis atòpica canina (IX): La controvèrsia entorn de la via de desafiament d'al·lèrgens en la dermatitis atòpica canina.Veterinary Immunology and Immunopathology, 81, 219–225.