Fisiopatologia de la dermatitis atòpica en gossos

L'osteoartritis és una de les malalties muscoloesquelètiques de caràcter crònic més comunes i és causa de coixesa i discapacitat en gossos (Colitti et al., 2012).

És una malaltia complexa i multifactorial que involucra interaccions entre l'estructura de la pell, el sistema immune i les influències ambientals (Bensignor, Morgan, and Nuttall 2008). D'una banda, els animals pateixen una predisposició hereditària a desenvolupar reaccions d'hipersensibilitat immediata, intervinguda per anticossos IgE contra al·lèrgens ambientals (Olivry and Hill 2001) (Fidalgo Álvarez et al. 2007). De l'altra, els animals pateixen una alteració de la funció aïllant de l'epidermis, d'origen genètic o adquirit, basada en la mutació d'una proteïna, la filagrina, un dels components essencials que constitueix la barrera epidèrmica i els canvis en l'organització de els lípids de l'estrat córneo (Carlott 2005). La disfunció de la barrera cutània seria la responsable d‟un increment en la penetració d‟al·lèrgens via percutània i també d‟un increment en la pèrdua d‟aigua transepidèrmica.

Revisa la nostra guia sobre Malalties més comunes en gossos .

El quadre clínic observat és conseqüència d'una reacció d'hipersensibilitat de tipus I en la primera fase del qual té lloc la formació d'immunoglobulines IgE a al·lergògens específiques i la sensibilització de mastòcits, de manera que en el segon contacte amb els al·lèrgens i en els successius, les cèl·lules sensibilitzades degranulen substàncies vasoactives com la histamina, les prostaglandines i els leucotriens que desencadenen un procés inflamatori pruriginós (Brazís et al. 1998).

El més característic és l'eritema a l'àrea facial (musell, regió periocular, pavelló auricular i canal auditiu extern), zona distal de les potes anteriors i posteriors (zones de flexió de les extremitats i espais interdigitals), àrees inguinals, axil·lars, perianals i abdominals, generalment sense cap altre tipus de lesions (Fidalgo Álvarez et al. 2007).

Les infeccions secundàries (bacterianes o per Malassezia) i el rascat tenen un paper fonamental, ja que ajuden a mantenir activa la resposta inflamatòria. La cronificació de la pruïja acaba causant liquenificació, hiperpigmentació i hipotricosi a les zones més afectades (Hand et al. 2010). Descobreix el nostre post sobre Suplements i vitamines per a gossos .

Figura 1. Fisiopatologia de la dermatitis atòpica.

El nutracèutic Dermakun de la línia Skin Recovery tracta la dermatitis atòpica, redueix la picor associada i contraresta els seus efectes secundaris mitjançant la millora de la funció de la barrera cutània, la disminució de la resposta inflamatòria al·lèrgica i el suport de la cicatrització cutània.

REFERÈNCIES

Bensignor, E.;, Morgan DM; Nuttall, T., 2008. Efficació d'una essencial fatty acid-enriched diet in managing canine atopic dermatitis: A randomized, single-blinded, cross-over study. Veterinary Dermatology, 19 , 156–162.

Brazís, P.; Queralt, M.; De Mora, F.; Ferrer, Ll.; Puigdemont, A., 1998. Comparative study of histamine release from skin mast cells dispersats from atopic, ascaris-sensitive and healthy dogs. Veterinary Immunology and Immunopathology , 66 , 43–51.

Carlott, DN, 2005. Dermatitis atòpica canina: Nous conceptes. Clínica Veterinària de Petits Animals, 25 , 43–47.

Fidalgo Álvarez, LI; Rejas López, J.; Ruiz de Gopegui Fernández, R.; Rams Antón, JJ, 2007. Patologia mèdica veterinària (Universitat de Lleó, Ed.) 1st edn.

Hand, M.; Thatcher, C.; Remillard, R.; Roudebush, P.; Novotny, B., 2010: Small animal clinical nutrition . (Mark Morris Institute, Ed.) 5th edn.

Olivry, T.; Hill, PB, 2001. ACVD task force on canine atopic dermatitis (IX): Controversia surrounding la route allergen challenge in canine atopic dermatitis. Veterinary Immunology and Immunopathology, 81, 219–225.